LXXXII Qüestió de co...rrides

En un dia tan important com avui, mirem de desfer (si és possible) el garbuix:

Primer de tot, el nom de l’animal:

DIEC2: Recull toro i brau, que remeten a bou (Bos taurus). La percepció, però, és que el nostre bou no té res a pelar amb el toro espanyol. Sembla que els que duen esquella són els castrats, que queden inclosos a la segona accepció.

Termcat: Entén pel nom científic Bos taurus una nomenclatura nova: bou salvatge europeu. En tot cas, en dóna com a alternativa castellana l’uro (ur, Bos primigenius), que en cap cas té a veure amb el que es toreja ni el que duu esquella. Finalment, recull brau de lídia i toro de lidia, que sí que remeten al toro de lidia castellà i que sembla que és el que ens interessa (o no). D’altra banda, aquest diccionari també dóna bou, brau i toro com a sinònims del toro castellà.

GDLC: Recull a l’entrada de toro el toro de lídia i també remet al bou o brau no castrat.

DCVB: Fa la mateixa distinció que el DIEC2 i el GDLC, però afegeix que “a certes comarques, el nom de bou tot sol significa més especialment el bou castrat; el que és sencer (sencer?) s'anomena bou pare o bou de llavor, i també bou en vena (Maestrat)”. La mateixa percepció és la que tinc jo.

Conclusió:

Hi ha dos tipus de bous: els no castrats, que equivalen al toro castellà i que en català es pot anomenar també toro, toro de lídia (no normatiu), brau i, en certes contrades, bou pare, bou de llavor i bou en vena; en segon lloc, hi ha els castrats, els de l’esquella, vaja. Ambdós animals pertanyen a la mateixa raça: Bos taurus.

En segon lloc, la “festa”:

DIEC2: Recull correguda de bous (també com a simple fet de “fer córrer” els bous), cursa de braus, corra de toros i, finalment, bous (‘festa popular de joc amb bous’; no especifica, però, que tingui res a veure amb la tauromàquia).

Termcat: Correguda de bous, correguda de toros i cursa de braus.

GDLC: Toros, corrida, corrida de toros, corra de toros, correguda de bous (amb les mateixes accepcions que el DIEC2) i bous (‘festa popular de joc amb bous’).

DCVB: Toros, corra de toros, correguda de braus, correguda de bous, lluita de braus i corrida.

Conclusió:
Mil i una alternatives, que cadascú triï la que vulgui en funció del seu grau de khevisme: bous, correguda de bous, cursa braus, correguda de braus, lluita de braus, toros, corrida de toros, corra de toros i, finalment, corrida.

Moral de la història: és difícil equivocar-se, ergo no us hi trenqueu les banyes (perdó).

LXXXI Musicalitat ortogràfica

Algun dia ja n’he parlat: hi ha un parell balear de paraules de la nostra llengua –el mateix deu passar, però, en altres idiomes– que, no se sap per què, se solen escriure malament; o de les quals, si més no, costa més d’interioritzar la grafia. Treballar com a professor de català, i tractar cada dia amb persones que tot just s’endinsen en el món de l’escriptura en català, em permet de corroborar-ho. Potser algun dia començo a elaborar-ne una llista més exhaustiva.

Se’n podrien fer tres grups: primerament, les que se solen escriure malament per influència d’altres llengües, com és obvi, majoritàriament de l’espanyol –vegeu mots l’alçada de les bes dels quals (uf!) difereix en ambdues llengües–, però també del francès, com ara *arrivar o *trovar 1 –el que resulta curiós d’aquest parell català és que fins i tot persones que desconeixen el francès opten per aquesta grafia; es podria parlar de “musicalitat ortogràfica”? Segonament, les que se solen escriure malament sense cap motiu aparent i, gairebé, “per tradició”, com ara la famosa *troç 2 –afegim-hi el parell català del primer grup, en el cas de persones que no coneixen la llengua francesa. En darrer lloc, hi hauria les que se solen escriure malament atesa una pronúncia poc acurada, com ara boix –mot ben català, però, això sí, amb significat allunyat de la follia– per boig.

Tot plegat per comentar que fa poc, tot corregint, em vaig trobar amb el súmmum de la desfiguració gràfica de la paraula del darrer exemple. Concretament, la frase era: “Ja veus que estic una mica bosch”. L’acudit sobre electrodomèstics és tan clar que el bandejaré.

No deixa de ser curiós, però, el tema de la “musicalitat ortogràfica”. Cosa de boschos...

1 Fent, precisament, una activitats de bes, una companya amb "deformació professional de coral" -o sia, pronúncia de [v]- articulava la labiodental en paraules que s'escrivien amb be alta. Ultracorreccions o potser la grafia actual no reflecteix la pronúncia d'abans (*avans).

2 Influència de la zeta castellana?

LXXX Hipopreposicionalisme (segona part)

Recupero l’entrada del 19 de juny del 2009, en la qual comentava el cas curiós de somniar (somiar), que gaudia de qualsevol règim preposicional llevat del que percebia –em penso que no sóc l’únic– de manera més natural: amb la preposició amb –influència del castellà, que n’hi reserva l’ús metafòric? Corrobora l’ús incorrecte el DUVC; al seu torn, el DCVB confirma l’ús tradicional del règim amb amb.

Ara toca fer anàlisi de l’eslògan següent:

És acceptable si hom pren el complement introduït per la preposició com un circumstancial de companyia? Si consultem un altre cop els diccionaris, veurem que somniar (somiar) és intransitiu quan significa, tot simplement, ‘tenir un somni’. Per tant, és acceptable si la publicitat vol fer notar que la colla d’amics ajuda a tenir somnis –siguin d’una nit d’estiu o malsons. Ara bé, que potser hom no pretén en realitat fer un joc de paraules, tot considerant aquest suposat circumstancial com un complement preposicional, “la cosa somiada”? Tot indica que la voluntat era la segona, per consegüent estrictament no seria correcte.

En aquest cas, però, em mullo i accepto la barca, ja que no em deixa de sonar marciana qualsevol altra opció.

LXXIX La neu qualla?

Un servidor s'omple la boca quan diu a classe que, encara que sentim alguna cosa a TV3, no ens hem de refiar que sigui correcta.

"-I a Begues la neu qualla?

-Qualla o agafa?

-Home, ahir a TV3 vaig sentir en Molina que... -traguet de saliva."

Explicació:

Ús correcte amb el significat de "coagular, dit especialment de la llet".
La llet s'ha quallat de seguida.

Ús incorrecte en el sentit de prendre, agafar.
La neu no ha quallat als carrers.

La neu no ha pres als carrers.

La neu no ha agafat als carrers.

Per cert, l'explicació és de l'ésAdir...

LXXVIII Reial o ral?

"Àlex: reial o ral?"

Consulta elemental –no pas per la complexitat de la qüestió, sinó pel curs del preguntador–, de resposta no tan elemental. La intuïció em va fer pensar que, òbviament*, m’ho demanava pels camins rals, cosa que feia pensar que ambdós adjectius eren equivalents, amb matisos diferents pel que fa a l’ús. Al DIEC2, però, costa de trobar-hi la resposta:

reial
1 adj. [LC] [HIG] Relatiu o pertanyent al rei, a la reina o a la reialesa. Poder reial. La família reial. Palau reial. Corona reial. Estendard reial. Marxa reial. Galera reial.

2 1 adj. [LC] Sota el patronat del rei o de la reina. Abadia reial. Museu reial. Carretera reial.

2 2 adj. [LC] En un regne, epítet donat als grans establiments de l’Estat. Reial Acadèmia de Belles Arts.

3 adj. [LC] [BOS] Que excel·leix per sobre d’altres de la mateixa família, s’aplica al nom d’alguns animals i plantes. Antílop reial. Àguila reial. Llorer reial. Malva reial.

4 m. [NU] Ral 1 i 2 .

ral
1 1 m. [LC] [ECT] [NU] Moneda emesa pel rei. Ral de València de Jaume I. Ral català.

1 2 m. [NU] Unitat monetària d’àmplia difusió a Europa des del segle xiii, d’or o d’argent, amb valor divers segons l’indret i l’època.

1 3 [NU] ral d’ardits Unitat catalana de compte, que designava el conjunt de 12 ardits o 24 diners.

1 4 [NU] ral de billó Unitat castellana de compte, múltiple del maravedís.

1 5 [NU] ral fort Ral d’argent castellà i, des de 1714, espanyol.

2 m. [LC] [NU] [ECT] Moneda de 25 cèntims de pesseta. Quatre rals fan una pesseta.

3 adj. [LC] camí ral V. camí.

Camí ral, doncs, però no pas reial? Sembla que el nom d’aquests camins pot haver derivat de l’adjectiu monàrquic, però que també ho pot haver fet de l’arabisme rahal, que en català ha acabat derivant en rafal, terme que fa referència a una finca d’ús agrícola. Derivats d’aquest nom hi hauria topònims com Rafelbunyol, que sempre m’ha fet tanta gràcia.

Reial o ral, doncs? En segons quins casos, equivalents. En segons quins altres, no. Aquí, no.

Qui molt parla molt erra.

*Quina fal·lera envaeix darrerament els mitjans i fa que es pronunciï aquesta paraula sense la geminació corresponent?